RESUMS DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA

LA CIVILITZACIÓ MINOICA:

Va sorgir a l’illa de creta i va ser la primera civilització grega. Es va començar a habitar al 6000aC i va aconseguir la màxima esplendor entre el 2000 i el 1450aC. Tenien grans riqueses gràcies al comerç amb diferents ciutats de l’edat de bronze i a la fertilitat de les seves terres.  Tot el comerç estava al voltant dels palaus. Els palaus es caracteritzaven per les seves escenes pintades als murs i perquè estaven a la vora del mar.

LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA:

Va ser una anterior cultura a la Grega, que va durar des de el 1500aC fins al 1100aC. Els micènics utilitzaven el comerç marítim. Van començar a desaparèixer amb circumstàncies desconegudes fins a la invasió dels dorios.

Micenas:

En el segon mil·lenni aC Micenas era un dels centres mes grans de la civilització grega. Era una fortalesa militar. Entre el 1600aC i el 1100aC s’anomena període micènic pel lideratge de Micenas. Els habitant s’anomenaven aqueos.

L’edat de Bronze: Va ser el període de la història en que es va descobrir la metal·lúrgia del bronze, coneguda cap al 4500aC

LA COLONITZACIÓ GREGA:

La Colonització Grega va ser una civilització comercial que va començar al 7000 aC, entre la Mediterrània oriental, la mar Egea i la mar Negra. Un temps més tard va entrar en contacte amb Egipte i l’Àsia menor. Es van expandir amb l’ interès de comerciar amb altres pobles, la necessitat de augmentar l’espai territorial per poder tenir noves terres conreables.

Amb la colonització es van crear les metròpolis, que eren les polis d’origen dels colonitzadors, que va ser un gran desenvolupament de l’artesania i comerç. Les polis van ser grans artesans en primeres matèries i les colònies utilitzaven esclaus per a treballar en les feines més dures.

La Colonització Grega, per l’est va arribar a Ucraïna, per l’oest a les costes d’Albània i Sicília, al sud la península Itàlica, on es van fundar les colònies de Egipte i Líbia i al nord-est la península Ibèrica.

LES GUERRES MÈDIQUES:

Grècia es va enfrontar contra els perses al voltant del 499 i 478aC. Pèrsia va ser una gran amenaça a l’Àsia menor. Aquestes guerres van transcórrer sota dos regnats perses, el de Dario i el de Jerjes, que era el seu fill. Van fer dues guerres i les van guanyar. Hi havia la PRIMERA GUERRA MÈDICA: que va tenir lloc a la batalla de Marató al 490aC i la SEGONA GUERRA MÈDICA: que va esdevenir la batalla de les Termópilas, Salamina i Micala.

GUERRA DEL PELOPONÈS:

Al 431aC fins al 404aC es va esdevenir la guerra del peloponès que va ser una guerra entre l’Antiga Grècia, Esparta i Atenes. Aquest conflicte perquè Esparta tenia oligarquia i Atenes democràcia, que eren formes diferents d’expressar-se.

El conflicte tenia tres períodes:

En el primer Esparta va conquerir a Àtica i Atenes. Va acabar el 421aC i van signar la pau de Nícies. En el segon període en el 515aC Atenes va enviar un gran exèrcit per atacar des de Siracusa fins a Sicília. Al 413 aC l’exèrcit d’Atenes va acabar destrossat amb la fi de la segona fase. L’últim període es deia guerra de Decilia. Esparta va tenir ajuda de Pèrsia i els sàtrapes. Atenes tenia el domini del mar Egeo. Esparta va destruir la flota d’Atenes i això es va portar a la rendició.

ALEXANDRE EL GRAN (21 de juliol del 356aC- 10 de juny del 323aC):

Va ser el rei de macedònia des del 336aC fins al 323aC. Va conquerir Pèrsia.

Es va fer rei després de l’assassinat del seu pare. Alexandre va prendre i destruir Tebes i es va fer nomenar general en cap dels grecs. Després va començar la guerra contra Pèrsia, d’on va guanyar. Alexandre va conquistar l’imperi Persa, incloent Anatolia,Síria, Fenícia, la Judea, Gaza, Egipte, Bactriana i Mesopotàmia, expandint les fronteres de Macedònia fins a la regió del Panjab. Als seus trenta-fitres anys, el seu imperi arribava fins a la vall de l’Indus per l’est i fins a Egipte per l’oest, On es va fundar la ciutat d’Alexandria.

Alexandre va ser valent i generós però també cruel i despietat quan la situació política ho requeria. Es va convertir en un mite i en alguns moments, una figura divina.