El naixement de Catalunya

LES CLASSES SOCIALS

A

B

PREGUNTES:

1.   Que és un estament social? És cada tipus de classe social tancada que podem trobar a l’edat mitjana.

2.   Descriu el dibuix A: És una piràmide que està subdividida en diferents estaments i a cada estament hi ha una classe social. què representa?  Representa una piràmide feudal de l’edat mitjana en forma de piràmide. Quins estaments apareixen? El rei, l’alt clergat, l’alta noblesa, el baix clergat, la baixa noblesa, la gent de ciutat i la de camp.  Quins estaments són privilegiats i quins no? Els privilegiats són: el rei, l’alt clergat, l’alta noblesa, el baix clergat, la baixa noblesa. Els no privilegiats són: la gent de ciutat i la de camp. 

3.   Descriu el dibuix B: És una piràmide que està subdividida en diferents estaments i a cada estament hi ha una classe social. què representa? Representa una piràmide feudal.  Quins estaments apareixen?  El rei, l’alt clergat, l’alta noblesa, el baix clergat, la baixa noblesa, els pagesos i el poble.

4.   Escriu quatre diferències entre els dos gràfics?

El dibuix A hi apareixen els mercaders i artesans. Els estaments socials de la ciutat tenen més importància que els de camp. En el B entre els habitants del poble no hi ha diferencies socials. En el dibuix A el rei té més poder que els nobles perquè cobra impostos que els altres no els poden cobrar.

5.   Quina d’aquestes piràmides socials pertany a la baixa edat mitjana? Raona la resposta.

El primer perquè apareixen noves classes socials a les ciutats, i aquestes tenen més importància que les de camp.

6.   Si fossis un habitant de la ciutat que pertany a la mà major quines activitats faries al llarg del dia?

Aniria a demanar préstecs als jueus, ajudaria a descarregar vaixells i a firmar contractes.

7.   Com es diu la nova classe social que apareix a les ciutats?

La burgesia.

El comerç a la baixa edat mitjana

1.   Què representa el mapa? Els llocs on construïen materials o on feien agricultura i ramaderia. Diferents punts de comerç.

2.   Digues sis ciutats espanyoles que passin dels 10.000 habitants.

Barcelona, Granada, Sevilla, Còrdova, Toledo i Valencia.

3.   En quins dos territoris se situa la major aglomeració de ciutats amb més de 10.000 habitants.

Al nord d’Itàlia.

4.   Quin tipus de ruta unia Sevilla amb Lió.

Una ruta terrestre.

5.   Quin tipus de ruta unia Gènova amb Antioquia.

Una ruta marítima.

6.   Per què són importants les ciutats a la baixa edat mitjana?

Perquè són grans punts de comerç.

7.   Escriu sis productes en els quals fes comerç Espanya.

Armes, sal, vi, paper, seda i blat.

Els regnes hispànics

http://www.scribd.com/doc/93137152/Els-regnes-hispanics

EL SISTEMA FEUDAL I LA SEVA ECONOMIA

1.   Quines diferències hi havia entre un pagès aloer, un tinent i un serf?

Un aloer era lliure, tenia terres i pagava impostos. Un serf era el que no era lliure  ni pagava impostos. I els tinents eren lliures treballaven a les terres del rei i pagaven impostos.

2.   Què eren les corvees?

Eren les jornades que els aloers i els tinents havien de treballar obligatòriament a les terres del rei.

3.   Què era el delme? Qui el percebia?

Era un tribut que els pagesos pagava a l’església. Era un 10% del que collien.

4.   Segons Fulbert de Chartres, en què consistia el contracte vassallàtic?

Consistia en que el vassall jura fidelitat i ajuda al senyor i el senyor sura protecció..

5.   Fixa’t en la il·lustració sobre les feines dels pagesos que et mostrem a la unitat. Com es vestien? Quines eines agrícoles utilitzaven?

Es vestien amb túniques i calçotets de llana o d’espart. Utilitzaven aixades de fusta amb punxes de ferro.

1.   Per què diem que la civilització europea a l’alta edat mitjana era quasi exclusivament rural?

Perquè la major part de la gent vivia al camp i es dedicaven a la ramaderia i agricultura.

2.   Explica amb paraules teves en què consisteixen la rotació biennal i la triennal.

En que dividien la terra en tres parts, una pel blat, una altre per la civada i la darrera pel guaret. El primer any hi ha la civada, al segon el blat i al tercer deixen la terra al guaret.

3.   Per què eren tan importants els boscos?

Perquè proporcionaven fusta, caça i aliment per la ramaderia.

4.   Quines millores tècniques van aparèixer entre els segles XI i XIII?

Es va difondre pel nord d’Europa la rotació triannal i l’arada normanta

5.   Fixa’t en les il·lustracions que et mostrem a la unitat i explica com funcionaven els molins d'aigua i els de vent.

El vent o l’aigua feia moure uns molins que eren connectats a uns engranatges que fan moure el necessari.

Esquema de l'Edat Mitjana

0.   L’Alta Edat Mitjana s’estén des del segle V fins al segle VIII

1.1        L’art romànic es donà a Europa occidental en els segles XI i XII.

1.2        Les esglésies tenien planta de creu llatina.

1.3        L’escultura i la pintura estaven al servei d’arquitectura.

2.1    Europa es dividia en regnes.

2.1.1 L’Imperi Carolingi existí en els segles VIII i IX.

2.1.2 L’Imperi germànic, Anglaterra i França eren els principals
        estats.

2.2.1 A la península Ibèrica hi havia regnes cristians: Castella,
        Navarra, Aragó i els comptats catalans.

2.2.2 Al segle VIII Castella es convertí en el regne cristià més
        important de la península.

2.2.3 Granada va ser el darrer reducte musulmà a la
         península.

3.1 La societat es dividia en tres grups:

3.2.1 La noblesa i el clergat tenien privilegis.

3.2.2 Els nobles eren militars i eren propietaris de terres.

3.2.3 Els més poderosos eren els vassalls del rei.

3.3.1 La major part de la població era pagesa.

3.3.2 Alguns pagesos eren lliures, però d’altres eren serfs.

3.3.3 Tots havien de pagar tributs als senyors feudals.

4.1 L’economia es basava en l’agricultura.

4.1.1 Entre els segles XI i XIII l’agricultura millorà gràcies a noves tècniques.

ELS CASTELLS DE FRONTERA

Exercicis

Feu les activitats per ordre i contesteu dins els requadres.

0) Feu clic a les activitats d'aprenentatge. Us apareix un mapa de la vall del Gaià. Compteu quants castells hi ha. La densitat de castells és alta o baixa?

51 castells, la densitat alta perquè hi ha molts castells en poc territori.

1) Feu clic des del mapa a la torre del Montclar i observeu la foto panoràmica.
En fer girar la panoràmica, fixeu-vos que de tant en tant apareixen noms de castells que indiquen que des del lloc on estan se'n poden divisar d'altres. Apunteu quins són i quins es veuen des de cadascun d'ells.

Castell de l’aguiló des d’aqui es veuen el castell de Contrast, Clariana, Argençola i Montargull.

A partir del mapa de la vall del Gaià feu una llista amb els noms de castells que indiquin una localització dalt d'una muntanya o d'un lloc elevat.

Montclar, Aguiló i Montargull

Deduïu per què la majoria dels castells es construeixen en punts alts? 

Per defensar-se millor i poder controlar el territori.

Apunteu les comarques que travessa el riu Gaià (podeu fer servir un atles). 

La conca del Barberà, l’Anoia, el Vallès Oriental, l’Alt Camp i el Tarragonès.

2) Visiteu Montferri 
Com s'enviaven les notícies?

Amb diversos tipus de senyals. Predominaven les senyals de fum.

Ordeneu per ordre cronològic les següents formes de torres i expliqueu-ne l'evolució.

600 torre quadrada . 850 torre quadrada de cantons arrodonits. 1000 torre rodona.

Expliqueu com eren les torres per dins.

Tenien escales per accedir a la part superior. Aquestes escales es podien retirar.

Quina utilitat tenien les torres en cas d'un atac?

Per avisar la gent perquè es puguin amagar al castell .

3) Visiteu Vespella

Per què s'aprofitaven les coves?

A vegades s’utilitzava com habitatge per la gent que hi havia al territori.

Situeu al mapa: (a llapis) Riu Gaià Riu Llobregat Al-Andalus Comtats catalans Terra de ningú Barcelona Lleida Tortosa

4)  Visiteu Clariana
D'entre tots els noms de fortificacions que apareixen al mapa de la vall del Gaià, trobeu-ne cinc que mostrin que el territori era boscós i salvatge.

Figuerola, Rocamora, Pinyana, Altafulla i Vallflor.

Compareu el dibuix núm. 1 i el núm. 2. Trobeu-hi les diferències.

Apareixen arbres fruiters, la terra es divideix entre els diferents pagesos.

5) Visiteu el Montmell
Llegiu el document referit al Montmell.
Qui signen el pacte?

Els habitants de Montmell i el Bisbe.

6) Visiteu Pinyana 
A partir de l'observació de la imatge de Pinyana deduïu el següent:
Damunt de quins llocs es construeixen els castells? Explica'n els motius.

Damunt de les muntanyes; per poder comunicar-se amb fum, per localitzar els enemics i perquè no els ataquin els enemics.

Quins elements pots distingir a la imatge? Quin és el que ja hem estudiat?

Les runes d’un castell, la torre i un turó.

Qui viu al castell?

El senyor feudal, la seva família, els seus servents i uns quants soldats.

7) Visiteu Queralt
Llegiu el document de venda del castell de Queralt i apunteu què inclou.

Terres, cases, boscos, aigües i camins des de les muntanyes fins a les valls.

8) Visiteu Pontils
Calculeu la quantitat de les algarades.

25 algarades entre l’any 800 i el 1003.

9) Visiteu Tamarit
Quants quilòmetres hi ha entre Tamarit i Tarragona? Quants anys es va tardar en ocupar-los?

7km, 75 anys.

10) Visiteu Saburella
Compareu el dibuix núm. 2 i el núm. 3. Trobeu-hi les principals diferències. Expliqueu què signifiquen i per què hi apareixen.

El 2 té més arbres i el 3 més camps de conreu. Tots els pagesos són servents del senyor Feudal i les seves terres s’ajunten.